Escolta l'audio aquí.

El cant de les sirenes del mite d’Ulisses  i la Sumud Flotilla. 
Dues històries que es connecten simbòlicament i transcorren al mar. La Sumud Flotilla i el Mite d'Ulisses.
Les roques, les muntanyes on hi ha les sirenes representen les dificultats en el camí i les sirenes els expandeixen, com les xarxes socials.

La propaganda, la mentida, la distorsió i manipulació de la informació, la seducció per obtenir beneficis materials sense ètica, l'explotació dels recursos naturals i humans....
Les barques som nosaltres, les persones, cada barca una vida.

El viatge com a prova de resistència
Ulisses navega per un mar ple de monstres, temptacions i obstacles, en un viatge que dura anys. Cada etapa és una prova de la seva astúcia i perseverança.
La Sumud Flotilla travessa el Mediterrani per desafiar el bloqueig de Gaza. El seu viatge no és només físic, sinó ètic i polític. Cada milla és una afirmació de resistència.

Tots dos viatges són odissees.
Ulisses escolta el cant hipnòtic de les sirenes, que promet coneixement i plaer, però porta la mort. Ell decideix escoltar-lo, però sense sucumbir-hi.
La Sumud Flotilla navega enmig del silenci còmplice de la comunitat internacional, que ignora el patiment de Gaza. Els navegants decideixen no tapar-se les orelles ni els ulls i passar a l' acció.

Tots desafien el que és fàcil per abraçar el que és just.
Ulisses no és el més fort, però és el més astut. S’inventa estratègies per sobreviure com lligar-se al màstil per resistir el cant de les sirenes.
• La Sumud Flotilla no porta armes. Porta un missatge simbòlic. És una acció no violenta. Demostra que la força no sempre és física. De vegades, és la capacitat de pensar, de resistir, de crear alternatives.

Ítaca i Gaza: terres desitjades
Ítaca és el somni d’Ulisses: tornar a casa.Gaza és el somni de la Flotilla: trencar el bloqueig, portar ajuda, forçar el poder polític a posicionar-se.

El mite viu en cada acció
Ulisses és un mite perquè va desafiar el destí amb coratge. La Sumud Flotilla és un mite contemporani perquè desafia el poder amb esperança. Tots dos ens ensenyen que el més valuós no és triomfar, sinó resistir amb sentit.